Bé amics. Això ja fa temps que es veia venir. Durant poc més d'un any, he intentat fer-vos somriure amb petites històries gràfiques de les nostres sortides junts, però em temo que tanco la barraca.
Quan escric això,(dissabte 12) ha passat ja una setmana amb la cronica per fer. En part és per que no tinc gaire temps i en part perquè en realitat les sortides no tenen gaire història, ja que pràcticament no hi ha fotografies que relatin per al record tots aquells moments viscuts (molts i entranyables) i penso que, per posar un text que em temo que gairebé ningú llegirà, no val la pena l'esforç. Vull dir que un blog d'un grup de ciclisme de muntanya, sense imatges, no te gaire sentit.
Em dol molt deixar-ho aquí perquè m'hagués agradat allargar el blog al menys fins a la commemoració del Paulí, però ja no tinc ilusió per continuar un projecte en el que ni jo mateix hi crec.
També em sap molt greu pel nostre amic Eric, que de ben segur el trobarà a faltar, donat que era com una mena de cordó umbilical que ens mantenia units durant els llargs mesos d''hivern (al menys és el que m'agrada pensar).
En qualsevol cas, crec que ha estat bé .mentre ha durat i mai ens hem de penedir de les etapes de la vida que anem deixant enrrere.
Salut i pedals!!
Salut i pedals!!
