Com sempre que arriben aquestes dates, toca fer una sortida mítica per clausurar la temporada d'estiu, que ens deixi un bon sabor de boca durant el mesos de fred que aviat arribaran.
El cap de setmana està ocupat amb l'esmorzar del Mariné, o sigui que aquesta sortida ha estat una que feia temps m'anava pel cap: els boscos de Poblet. En total, hem acumulat gairebé 1000 m. en un trajecte de 42 km.
Malgrat que al començament semblava que els que no habiem portat xubasquero patiríem, donat que el cel estava totalment encapotat, al final el sol s'ha imposat i hem tingut un dia magnífic sense vent i sense pràcticament humitat.
Hem sortit de l'Espluga cap a les Masies, el Monestir i després amunt pel camí de Castellfollit. Una vegada dalt, hem anat fins a les Tres Creus i Taula dels Cuatre Batlles, on hem esmorzat. Després hem desfet el camí fins al mirador de la Pena des d'on, despres de passar per la font del Deport, hem baixat a l'ermita de la Trinitat amb cervesa fresca inclosa, i finalment de tornada a l'Espluga.
Com no podia ser d'una altra manera, al final hem tingut anécdota: quan estavem a escasos 2 minuts de l'arribada, el Jose Luis es despenja amb un "Hostia! Me he dejado la mochila en la ermita!". Menys mal que teniem el cotxe perquè em fa l'efecte que si no, hauria hagut d'anar a buscarla sol...
Us deixo amb unes instantànies de l'event:
No pintava gens be el temps...
...amb força boira...
...i més aviat fred que calor
A punt de comenar la pujada cap a Castellfollit
Finalment el sol i una temperatura més agradable
Si no faig selfies no surto a les fotos!
Pues eso
Espectacular mar de núbols sobre la vall de Poblet. Vet aquí per què no veiem el sol. Atenció al video següent
El Pic de l'Àliga. Impresionant
Impresionats paissatges
I bona companya
El clot del Llop
Les forces començaven a anar una mica justes
I finalment, les Tres Creus. Val la pena patir una mica per fruir d'aquestes vistes. Mireu el vídeo
Com ha dit el Ferran, els tres mosqueters
Preciosa vista de Capafonts
La mola dels Quatre Termes
Mira quin parell de "chulos"
Les Tres Creus (que fa molt de temps que son només dos, per cert)
La Taula dels Quatre Batlles...
...i un bon esmorçar per agafar forces.
Esmorçar amb aigua i sucs, es clar (pero de cibada!)
En podriem dir que és una jornada de transició perquè hem tingut força baixes degudes a diversos motius: gent de vacances o inoperatius, "desertors de la flaca", conciliadors familiars,..
A més teniem una nova incorporació, un conegut del Victor que vol provar amb nosaltres a veure que tal. Així les coses, en principi plantejem una sortida en plan de rodar, sense gaires esforços però, a mesura que passaven els quilòmetres, ens hem anant animant i hem acabat fent una ruta de 62 km pels boscos de Tarragona, incloent el Pont del Diable, el Mas de l'Angel, El mas del Pastor, el GR fins al cementiri i un passeig per la façana marítima de la capital.
Per cert, una altra vegada hi ha hagut anécdota: el nou fitxatge, el Jose Luis (no el nostre, un altre Jose Luis), resulta que és un exalumne meu de fa la tira d'anys. Que petit és el mon!
Us deixo amb unes cuantes fotos:
Com que hem agafat l'únic núbol de la província i plou força, toca esmorçar sota les arcades del Pont del diable
...o era l'acueducte de Segovia?
Joé... que tio mah guaspo!!!
No. Definitivament de Segovia no és.
Aquí, alumne i professor: fills meus, el temps passa... per tothom...
Sortida que en podriem dir de "gamma extra", primer per la duresa (uns 75 km amb un desnivell de 1200 m) i segon per que només erem dos (els afortunats que gaudim de vacances).
No teniem gaire clar si sortir o no donat que les noticies sobre el temps no eren gaire clares i, fins a l'ultim moment hem pedalat amb l'ai al cor per si acabavem com sopes... Però finalment hem tingut sort i hem xalat, tant de la pedalada, com de l'esmorçar.
Anecdota: quan hem arrivat a l'Albiol, a dos quarts d'onze tocats, ens hem trobat amb la desagradable sorpresa que el bar ERA TANCAT!. Menys mal que, mentre Victor anava a preguntar a uns veins, han arrivat els del bar i finalment hem pogut reposar forces. Aqui teniu una petita història de la sortida en imatges:
Som al Coll de la Batalla. La veritat es que el Picarany i el Mas del Borbó ja son per nosaltres com anar a fer un passeig per la platja (que més voldriem!ª)
Això si, malgrat que no hi ha ni una ungla de sol, suats fins a les orelles...
A partir d'aquí, toca sofrir. De fet encara no sabiem que en el tram del Coll fins al Mas del Mestre ens posariem xops per culpa de la vegetació molla
I que be s'estaba dins del bar despres de la suada!
Com veieu, fidels al nostre vi amb gasosa...
Aqui teniu a REDONDITO i COMILÓN fent els honors
No cal dir que un bon esmorzar mereix un carajillo si o si
I clar, tan be s'estava dins, que al sortir casi ens ha faltat roba
Observeu com baixava la boira per l'oest...
...i per l'est (en aquest cas "algú" afavoria la humitat ambient)
I menys mal que hem marxat perque mireu el que venia cap al poble!
La baixada cap a La Selva, espectacular. Observeu l'ermita de Sant Pere sobre la "xepa" del Victor.
Mireu quin parell de borinots!!!!!!!
Prova de'atenció: qui hi ha a la base del tronc i que està fent?
No tenia clar si havia de posar aquesta sortida, però finalment m'he dit "però que cony...!!!". I aqui la teniu.
La veritat és que el que es diu pedalar, no varem pedalar gaire (per motiu diversos) però el que és esmorçar, com a reis!.
La historia no dona gaire de si: 38 km, amb pujada al collet del Mas del Cases (vulgarment conegut com "cruce de las barritas". Això si, només una part del grup, perque el Paquito no es trovaba be i ell i el Miquel van girar abans i ens van esperar al pantà.
Aquestes són les dades de la sortida:
Distància: uns 38 km.
Link per baixar el track: (jojojojoj) m'ha fet vergonya i ni track ni res....
I ara admireu les belles imatges de la pedalada:
Aquest tram encara es pujava be. De fet el Victor encara tenia esma per fer el bec d'anec...
