Translate

28 jun 2015

Setmana del 22 al 28 de juny

Dimarts el Nen reporta sortida (ell que pot) amb esmorzar  inclòs, per que no es digui. Si segueix a aquest ritme, o es trenca per la meitat de tant esforç, o ens passa la ma per la cara a tots.


 Dimecres dia de Sant Joan ens animem quatre valents (que no hem begut gaire la nit anterior) i fem un tom per la zona de Gabarres, La Canonja i Vilaseca, on fem una cervesa amb tapa inclosa.





Dissabte, ens hem reunit 6 ciclistes: Angel, Nen, Rafa, Jose Luis, Víctor i jo. La ruta, com cada dissabte, s'ajusta a l'hora d'arribada a Montroig per a l'esmorzar. Després de deixar a l'Angel i al Víctor que no es queden, arribem al Manyo a les 10 en punt però veient la quantitat de gent que omple tant el bar com la terrassa, ens decantem per La Tasca, on fem un esmorzar força complet per poc més de 6 euros per barba. Tornada pel "camí del Belga perdut" amb arribada a Cambrils sobre les 11,45.


I arribem al diumenge amb el plat fort de la setmana. La idea es fer una ruta per la zona del pont del diable amb tornada per la platja de l'Arrabassada i pel Serrallo.

A les 8 ens trobem Victor, Angel, Ferran i jo i s'afegeixen l'Eric, que va arribar ahir per la seva temporada de vacances i dos belgas més: un company de sortides de Eric, el Marcel i el gendre del primer, Alex.

La sortida, a banda de la calor i dels problemes d'aire de l'Angel, ha transcorregut sense problemes, amb els coneguts camins dels boscos de Tarragona que potser eren una mica més polsosos del que es normal (però amb la poca pluja que cau, que voleu...)

Tornada per la platja i aturada a Vilaseca per fer un refresc o una cervesa (malauradament no m'he pogut quedar per falta de temps perquè he quedat per esmorzar a la finca del cunyat del Nen) per finalitzar la segona setmana estival.



JO CREO QUE UNAS RUEDAS DE MADERA...

AYYYY NI NIÑOOOO QUE NO PASE HAMBREEEE


21 jun 2015

Setmana del 15 al 21 de juny

Començo la setmana  (dilluns) amb una sortida matinera, doncs a les 7 ja soc damunt la bici. Tomb per estirar cames no gaire llarg que a les 11 he de ser a rehabilitació pel maleït tendó. Per cert que em vaig escapar d'una bona remullada a jutjar per la quantitat d'aigüa que va caure a cambrils poc abans d'arribar. Dijous una altre vegada tomb sense gaire més història.

De fet ja es veia venir que havia de caure molta aigua...


Arriba el cap de setmana amb la primera nocturna que fem al grup. L'ha organitzat l'Angel perquè aquesta setmana és el seu aniversari i ha contractar el sopar al manyo, així que sortim sobre les 8,15 (Ferran tard, és clar) Victor, Nen, Angel, Els dos Ferrans i jo mateix. A més hi ha incorporació sorpresa del fill pròdig perquè també s'afegeix l'Alfredo.

Un tomet per la zona de Montclar, Riudecanyes i Vilanova, amb algun problema (Ferran va trencar un radi) per arribar al sopar a les 10,30, tal com havíem acordat. Per cer que de nocturna només els últims 30 o 40 minuts, però ja és normal. En qualsevol cas, pel Nen i per mi, donades les llums que portavem (de l'any de la picor) ja ens va anar be, perquè més tard no veiem tres en un ruc.

El sopar, espectacular: amanides per a compartir, un combinat amb llonganissa, ou tomàquet i mongetes, postres a base de gelat i fruita en almívar, cafés i txupitos. De fet l'Alfredo va comentar que, pel que havíem menjat, els 9 € del preu li havien semblat sorprenents. Òbviament vam deixar bona propina.

A la tornada, tenia pensat un tomb per la zona dels Horts de Miami però sembla ser que el Ferran petit no te gaires ganes de pedalar, així que tornem directes pel camí de la Urbanització Culb Montroig i despres baixada al carril bici de la platja de ponent de Cambrils. Hi ha encara una última sorpresa: la dona de l'Angel ens espera en la zona de pícnic del Pí Rodó per acabar de celebrar l'aniversari amb una copa de cava i unes galetes.

Ens despedim ja pasada la una i cap a casa, contents per la bona estona viscuda. No hi ha dubte que repetirem més d'una vegada (amb lleugeres modificacions en la ruta). Unes fotos pel record:


























14 jun 2015

Setmana del 8 al 14 de juny

Setmana de retorn, sembla que definitiu, a la normalitat. Dimarts i dijous, sortides per estirar cames. dimarts el Nen i jo i dijous, donat que el Pep sembla que se'n va per la pota abaix, jo sol. Tot plegat poc més de 30 km amb desnivell més que discrets.



Dissabte, el Nen segueix una mica tocat (segons ell al 30%) i només sortim 4 ciclistes: Àngel, Victor, Pere i jo mateix. Això sí, el Nen fa pinya amb el grup (bravo per ell!) i s'apunta a l'esmorzar que en aquest cas el fem en seu nova: les piscines de l'Aleixar. Encara que el preu és una mica més car que la seu oficial (7 € per barba), no hem quedat decebuts perquè l'entrepà (de truita), el vi amb casera a dojo, cafès i, el més important, els txupitos d'orujo d'herbes (algú se n'ha fet tres) s'ho h valgut. Per cert que tant orujo "El Afilador"  ha donat per a més d'una anècdota de baixada (observeu en la foto  l'ampolla que, curiosament, està en mans del Víctor...per què serà). 

I no em puc oblidar: ens hem mullat de valent perquè, sobretot a la tornada, ha plogut amb ganes. Menys mal que el Nen ha pujat un txubasquero perquè "algú" poc previsor ha sortit de casa sense.




Diumenge, a diferència del dissabte amaneix un dia collonut per pedalar, sense gaire calor i amb un sol radiant. A les 8 ens trobem a la plaça el Víctor, l'Àngel i jo i anem pel camí de Montbrió a trobar als Ferrans que ens esperen a la cruïlla de la carretera de Vinyols. La idea, que m'ha vingut a última hora, és pujar a Castellò però fent el recorregut al revés.

Com que hem de anar cap a Montroig, la ruta s'ha fet una mica més larga. A més, Ferran petit (ja es veia de bon matí que avui no estava gaire fi) ha  dit prou, tot i que ha començat la pujada, terrible per cert. Al final, pare i fill han hagut de girar cua.

Els supervivents, ens hem enfilat com hem pogut, amb sort variada (sortides de cadena, ferides sense importància, molta suor, tot i que el vent feia sentir més aviat fresca...). Però hem arribat sense problemes i, després d'un mos, ràpida baixada que ens ha confirmat que la ruta natural és aquesta, per la relativa facilitat en superar el tram de Masdenboquera i Masriudoms, sense pràcticament posar peu a terra. Com sempre, el tram lateral de l'autopista, el més pesat degut a l'acumulació de kilòmetres i al cansament, Després d'algun petit problema de pèrdua d'aire a la bici de l'Àngel, hem arribat a Cambrils sobre les 12:40.







I finalment, aquí teniu el track de diumenge. Veureu que hi ha un tram (a partir del km 34) que no te dades en el perfil. Culpa meva que he aturat el navegador, perquè no estava funcionant be i, quan l'he tornat a engegar, he oblidat tornar a posar en marxa el temporitzador. Probablement l'IBP sigui una mica més alt que el que apareix.



7 jun 2015

Setmana del 1 de juny al 7 de juny

Es presenta un dia esplèndid quan a les 7 en punt ens reunim en el pàrking del Lidl. Jo, com que no estic segur de si el tendó m'aguantarà, he decidit anar en cotxe fins a Vilaseca i estalviar-me així 20 km, no sigui que per voler apurar em torni a fer mal. A dos quarts de 8 ja estem el Nen i jo a punt de marxa quan arriben la resta: Víctor, Angel, Miguel, Rafa, Jose Luis i Paquito.

A bona marxa, passem per La Canonja i provem un enllaç nou que ens porta des del descampat de abans d'arribar a Bonavista, per sobre de la A7, fins a Les Gavarres. Per cert que finalment, després d'un munt de temps sense poder-ho fer, hem creuat el Francolí a gual, sense haver de donar tota la volta pel pont.

Aturada de rigor al pont del diable amb les fotos reglamentàries i agradable estona a l'ombra dels boscos, amb punxada del Nen mol a prop del mas del Pastor (ai mare que arribarem tard i el Víctor em renya...).

No obstant, només ens hem endarrerit uns minut i poc després de dos quarts de 10 ja estem entaulats per donar bon compte de l'"especial" amb els seu music i els pastissets inclosos (ens hem recordat molt del Paulí i de l'Eric).

La tornada, por la platja i el Serrallo , riu amunt de nou i des de Les Gavarres recte fins a la cruïlla de La Canonja per arribar a Vilaseca sobre les 12: 30, on m'acomiado dels companys. El balanç? Com no podia ser d'una altra manera, excel·lent jornada, amb excel·lent temps i immillorable companya... Aquests boscos de Tarragona ens tenen robat els cor.

Unes fotos pel record:















Track de la sortida (només des de i fins a Vilaseca):