Setmana del 16 al 22 de febrer

Comencem la setmana amb bon temps i amb sortida en solitari, perquè el Pep segueix lesionat. Dimarts, tomet per la zona de Montroig per completar una ruta de 40 km amb molt poc desnivell.

Dijous, una altra vegada sol i fins a les celles de feina, decideixo fer un tomb per desemboirar. Canvio a la zona de Reus. Pujada a Castellvell (ermita de Santa Anna inclosa) i  baixada per la riera del Picarany fins al cementiri de Reus, aeroport, Vilaseca i a casa poc després de les 10.

Dissabte. El dia comença amb pluja (no gaire però cal "xubasquero"). Però la història no està en la meteorologia: després d'una sèrie de malentesos (una altra vegada!), arribo al punt de trobada i no hi ha ningú, així que tiro tot sol, força emprenyat per cert. Al final, mentre esperaba l'esmorçar al manyo, apareixe Víctor, Angel, Miguel y Paquito, que havien arribat tard al punt de trobada. Al menys varem esmorzar be!

Diumenge, sortida amb incidents, perquè de bon matí ens hem passejat per la Parellada tot esperant a Miguel que no hi era. Finalment hem desistit i hem enfilat cap a Castellvell i, pels dipòsits i el Mas del Borbó, ens hem plantat al coll de la Batalla on hem tingut l'inccident: quan havíem fet aproximadament un km en direcció a l'ermita del Mas d'Anguera, vorejant els camps de vinyes, l'Angel ha trencar el tirant inferior esquerre de la forquilla del darrera, pràcticament a l'alçada de la ranura de la roda, o sigui que ha hagut de girar cua fins al Coll i trucar per que el vinguessin a buscar.

Els tres supervivents, Jose Luís, Víctor i jo, hem continuat pujant fins a enllaçar amb el camí de Prades, molt a prop de l'Ermita i, després d'un metres pel camí de Prades, desviament a l'esquerra pel senderó de Vilaplana, on per cert he patit una caiguda d'aquelles sense glòria. Des de Vilaplana ràpida baixada a l'Aleixar, Riudoms i a Cambrils sobre les 12,20.

Mala sort amb les fotos perquè, encara que he fet un parell de boniques, la targeta del mòbil ha tornat a fallar i les he perdudes. Per suplir la mancança, us poso la ruta

Per acabar, Eric ens envia notícies de la secció belga. Sembla que després d'una setmana en la que han tingut molt bon temps, els ha tornat a visitar la neu i ens envia una foto de testimoni. Ànims Eric que ja queda menys per venir a passar calor!

Setmana del 9 de febrer al 15 de febrer

Sembla que després del temporal, arriba momentàniament la calam i, tot i el fred que segueix imperant, dimarts dia 10 el Pep i jo sortim a fer una ruta amb una mica de cara i ull: riera de les voltes amunt fins a trobar el camí de Riudecols  a Alforja i per les Costetes fins a l'aturada per l'esmorzar a l'entrada de les piscines. Com que encara tenim ganes de més, hem baixat un tram per carretera i ens hem enfilat pel collet del Cisa fins a l'Aleixar i des d'aquí a les Borges i Riudoms on ens hem acomiadat. Fotos i ruta:

Dijous surto sol. El Pep te una sobrecàrrega als braços de la qual s'està tractant. El problema és que el que guanya amb la rehabilitació, ho perd en les sortides, que ara son més freqüents. En definitiva, que ha decidit fer una cura fins a final de mes a veure com evoluciona la cosa. La ruta no te gaire història: pujada a Vilanova i després d'un tram per la carretera del castell, em desvio cap a Rifàs. Com a anècdota he de dir que no he pogut baixar per on volia perquè una mica mes amunt de la cantera estaven arranjant el camí o sigui que he hagut de girar cua i tornar a Vilanova. Després Montroig, Teixells i cap a casa aviat.

Dissabte. Que puc dir de dissabte?. La veritat és que ha estat una sortida estranya que m'ha deixat una sensació d'inquietud. I no se dir per què. La cosa és que em vaig adormir i, després d'una sèrie de malentesos amb el maleït whatsapp, he acabat pedalalant sol una altra vegada: tomb per Riudecols, Botarell, Riudecanyes i reglamentari esmorzar al nostre bar favorit. Per cert, mentre em menjava els exquisits"callos",  l'Àngel, el Víctor i El Rafa han vingut a veure'm. Una foto que em sembla que encara no teniem del manyo:

Finalment arribem al diumenge. Sortim Jose Luis, Miguel, Ángel, Paquito. Víctor i jo. D'entrada, Miguel arriba esvarat  perquè la bici li ha caigut escales avall i se li ha torçat la pota del canvi. Després de fer un "apaño" sortim amb la intenció de fer una ruta "sorpresa". Però a la zona de Castellvell, ens hem adonat que el canvi de la bici de Miguel no va gaire fi i, davant de la possibilitat de que se li trenqui la cadena, decidim avortar i girar cua cap a la costa. En resum, baixada cap a l'aeroport i pel camí de Constanti cap a les Gavarres. Tornada per Bonavista, la Canonja i Vila-seca per completar una ruta de 60 km ben bons. Malauradament no hi ha cap foto, així que us poso la ruta.

Quinzena del 24 de gener al 8 de febrer

Crònica atípica (comentari de quinze dies en lloc de 7) per les condicions meteorològiques molt adverses, amb un fred i un vent fora de mida, que ens ha mantingut en sec el primer cap de setmana de febrer.

De fet, ja el dimarts 27, el Pep i jo vam haver d'avortar una ruta per la zona de Riudecols per culpa del vent. Al final varem acabar on tots vosaltres sabeu (sí, si.... al manyo).

Dijous 29, veient que el vent persistia, ens varem curar en salut i varem triar la zona de llevant, descobrint un nou camí d'enllaç entre les Gavarres i Constantí que permet escurçar la ruta del Aeroport i Reus en uns quants quilòmetres. Magnífiques  vistes del camp de Tarragona!

Després de la sequera, per fi sembla que dissabte dia 7 el vent dona una treva, encara que el fred segueix sent intens. I és que mentre ens em passat la setmana arrecerats a casa, durant la setmana ha caigut una bona nevada que ens ha emblanquinat les muntanyes i ens ha glaçat els peus!

Sortim quatre ciclistes i complim amb la tradició de l'esmorçar tres de nosaltres (l'Àngel fa un idem). I la veritat és que es nota que hi havia ganes perquè, després de dos xupitos, sortim més aviat contents.

Ja que hem fet tard per trepitjar neu, al menys que l'Eric vegi que en teniem

I aquí, els ciclistes sense peus...

No tenim remei

I aquesta foto, sense paraules...

I arribem al diumenge. Una sortida amb forces anècdotes: la primera i per variar, el fort vent que ha tornat. Maleit sia, que malament ho hem passat al tram de la riera de Riudecols. Tant que al final hem girat cap a la dreta per buscar la riera de les Voltes i cara avall, amb el vent de cua, hem tornat a Montbrió, per on havíem passat feia menys d'una hora i, pels Teixells cap a Montroig, a cobrar l'esmorzar que no es va fer diumenge passat. 

Però l'anècdota bona ha estat a la tornada: just passada l'antiga Lactira, i després de que lÀngel es xopés els seus nous "xapins", Jose Luís ha trencat la cadena. Fins aquí tot normal si no fos perquè entre ell i el Miguel s'han fet "la picha un lio" i hem estat quasi 20 minuts intentat solucionar el problema. La veritat es que hem trigat tant perquè més d'un (jo el primer) en lloc de donar un cop de ma, ens hem dedicat a riure sense parar i a emprenyar als pobres "mecànics". Tot haguès quedat aquí si no fós perquè, menys d'un quilòmetre més endavant, LA CADENA S'HA TORNAT A TRENCAR, i ara per un altre lloc. En resum, jo amb un tros de drap lligat al la meva bici, Jose Luís agafat, i Víctor empenyent!!!! i encara le deia: Pedala Jose Luis, pedala fooooort!  La familia "trapisonda", en una paraula. Impagable el moment en que el pobre s'ha quedat una mica endarrerit i cridava: "cabrons, empenyeu-meeeee". Unes fotos i video per la posteritat:

No se si han solucionat el problema però embrutar-se, fins a les orelles

Que poc s'imaginava que acabaria sense tracció

No cal  dir res més, oi? jajajajajaja