Enfilem direcció horts de Miami i és quan vam decidir pujar a l'ermita de sant roc, caloret caloret, ni una ombra en tota la pujada, a destacar Ferran Jr. no va posar el peu a terra ni a la rampa de formigó, no com altres .... jajaja, ja sabeu, i el millor és que arriba a dalt i ni tan sols esbufega, aquest xaval quan vulgui ens deixa a tots. La tornada gairebé pel mateix recorregut que l'anada, mes que res per no perdre'ns
Diumenge vinent toca esmorzar, ja veureu com som mes .
Edició: Víctor
Jojojojo... a quien se le ocurre subrir a Sant Roc con la que estaba callendo. Almas de cántaro, no habia ninguna ermita con "menos" sombra que esa para ir?
ResponderEliminar2 de juny de 2015, 14:06