Setmana del 8 al 14 de juny

Setmana de retorn, sembla que definitiu, a la normalitat. Dimarts i dijous, sortides per estirar cames. dimarts el Nen i jo i dijous, donat que el Pep sembla que se'n va per la pota abaix, jo sol. Tot plegat poc més de 30 km amb desnivell més que discrets.

Dissabte, el Nen segueix una mica tocat (segons ell al 30%) i només sortim 4 ciclistes: Àngel, Victor, Pere i jo mateix. Això sí, el Nen fa pinya amb el grup (bravo per ell!) i s'apunta a l'esmorzar que en aquest cas el fem en seu nova: les piscines de l'Aleixar. Encara que el preu és una mica més car que la seu oficial (7 € per barba), no hem quedat decebuts perquè l'entrepà (de truita), el vi amb casera a dojo, cafès i, el més important, els txupitos d'orujo d'herbes (algú se n'ha fet tres) s'ho h valgut. Per cert que tant orujo "El Afilador"  ha donat per a més d'una anècdota de baixada (observeu en la foto  l'ampolla que, curiosament, està en mans del Víctor...per què serà). 

I no em puc oblidar: ens hem mullat de valent perquè, sobretot a la tornada, ha plogut amb ganes. Menys mal que el Nen ha pujat un txubasquero perquè "algú" poc previsor ha sortit de casa sense.

Diumenge, a diferència del dissabte amaneix un dia collonut per pedalar, sense gaire calor i amb un sol radiant. A les 8 ens trobem a la plaça el Víctor, l'Àngel i jo i anem pel camí de Montbrió a trobar als Ferrans que ens esperen a la cruïlla de la carretera de Vinyols. La idea, que m'ha vingut a última hora, és pujar a Castellò però fent el recorregut al revés.

Com que hem de anar cap a Montroig, la ruta s'ha fet una mica més larga. A més, Ferran petit (ja es veia de bon matí que avui no estava gaire fi) ha  dit prou, tot i que ha començat la pujada, terrible per cert. Al final, pare i fill han hagut de girar cua.

Els supervivents, ens hem enfilat com hem pogut, amb sort variada (sortides de cadena, ferides sense importància, molta suor, tot i que el vent feia sentir més aviat fresca...). Però hem arribat sense problemes i, després d'un mos, ràpida baixada que ens ha confirmat que la ruta natural és aquesta, per la relativa facilitat en superar el tram de Masdenboquera i Masriudoms, sense pràcticament posar peu a terra. Com sempre, el tram lateral de l'autopista, el més pesat degut a l'acumulació de kilòmetres i al cansament, Després d'algun petit problema de pèrdua d'aire a la bici de l'Àngel, hem arribat a Cambrils sobre les 12:40.

I finalment, aquí teniu el track de diumenge. Veureu que hi ha un tram (a partir del km 34) que no te dades en el perfil. Culpa meva que he aturat el navegador, perquè no estava funcionant be i, quan l'he tornat a engegar, he oblidat tornar a posar en marxa el temporitzador. Probablement l'IBP sigui una mica més alt que el que apareix.