Estimat amic, et recordarem sempre

Avui, dissabte 27 de setembre, ens ha deixat una part de nosaltres mateixos. No puc expressar amb paraules el dolor que sento per la pèrdua d'un amic tan estimat.

Amic meu, sempre et portarem als nostres cors.

Diumenge 14: Alone again...!

Sortida un tant atípica dins de la rutina dels últims temps. I és que, per motius variats, m’he trobat sol en una sortida de diumenge.

A les 8, m’he acostat a la plaça de la font a veure si hi havia algun grup al que afegir-me però el més adient (el del Pere Prim amb el Jordi Mariné Gran, Edu Mariné i gent amb la que podria haver anat sense treure la llengua) anava a Castelló. M’ho he pensat una mica i he decidit que n’estava una mica tip de terrenys rocosos i secs, així que he fet un cop de cap i he enfilat cap a Puigcerver, que hi falta gent.

No he de negar que la soletat em generava una sensació de tristor, que s’accentuava amb un dia força gris i xafogós, però a mida que ha anat passant el matí m’he anat animant, tot recordant altres temps quan el anar sol era més aviat la normalitat, i a bon ritme m’he plantat a Riudecols en poc més d’una hora.

Des de Riudecols, camí recte (que us he d’explicar si tots el coneixem), fins a l’Ermita on he fet una cervesa ben fresca i unes quantes fotos. Per variar he decidit baixar pel camí del Coll d’Alforja a Alforja i després riera avall fins a les Borges, Riudoms i Vinyols, arribant a casa sobre les 12 i evitant el ram que ha caigut a partir de tres quarts i que sembla que ha enxampat a més d’un.

Quatre fotos de record:

Font de Riudecols (per cert sense aigua). Des d'aqui quedaven (SOLAMENT) 42 minuts per coronar

Llastima que diu Ermita però segueixen faltant un fotiment de minuts....

Be, ja sembla que la cosa está feta...

El millor de la sortida, sense cap mena de dubte!

No tenia cap foto de l'Ermita sencera

I per que veieu que no menteixo, observeu quin dia més gris i trist

Expectaculars muntanyes, oi? 

I expectacular baixada la que m'esperava...

Ruta, Perfil i Track:

http://www.cicloide.com/ruta000.php?REF=19430

Diumenge 7: Esmorçar a Pratdip

Estrenem la temporada de tardor amb una sortida clàssica a la Carabassa i a Pratdip per celebrar el tradicional esmorzar de primer diumenge de mes.

Encara que el dia no acompanya gaire (tapadot i humit), ens enfilem a bon ritme pel camí de formigó de Pratdip i fins a la Carabassa, on el Nen va sofrir però al final va assolir el cim sense gaires problemes.

Arribats al poble, Bar Tati on ens posem fins a les tranques, com ve a ser normal, amb un bon esmorzar de forquilla, vi amb gasosa, cafès (i altres infusions) i un xupito cortesia de la casa.

De tornada fem la variant per la trialera a l'esquerra del camí principal i l’Àngel va enganxar dues pedres que li van convertir la roda davantera en un veritable vuit. Tan deformada estava que va ser impossible redreçar-la amb una clau de radis per la qual cosa varem forçar-la una mica (be, una mica no, perquè al final la varem trencar) i, encara que una mica tard,  hem aconseguit tornar tots a casa per la carretera.

Us deixo amb unes imatges (veureu que abans del bar no hi ha cap foto, però us ho juro, varem pujar a la Carabassa...!)

Tenim una "intrusa" enganxada a la meva esquena!

Com es pot veure, portem el nom de la penya fins als més remots racons del mon...

...i com és tradicional, no ens cuidem gens malament

"Aquesta roda no te arreglo" sembla que pensa el Sherpa

I la veritat és que no s'equivocava gaire

I d'això, en castellà, s'en diu "reunión de pastores, oveja muerta..."

Ruta, perfil i track:

http://www.cicloide.com/ruta000.php?REF=19378

Resum d'un estiu

Ara que ja la majoria de nosaltres comença la rutina, exceptuant excepcions per excés (el pobre Eric fa dies que treballa), o per defecte (alguns comencen vacances just ara, oi Ferran?), ha arribat l’hora de fer un resum d’aquest magnífic estiu en el que es refereix a sortides del grup. Ja sabeu que no m’agrada gaire estendre’m amb el text, així que, com és habitual, us he fet una mena de cronologia en imatges.

Els amics de Vinyols no baixaven malament. Una altra cosa era quan el cami començava a pujar

Com és tradició, cal anar als Cocons per que Eric es mengi el reglamentari pastisset

Aquesta imatge podria portar el subtítol "sense paraules" però no... el subtítol és "que dolent és el moscatell"

Han hagut punxades i problemes mecànics varis...

...i, com no podia ser d'una altra manera, bons esmorzars

Esmorzars que de vegades acabaven massa "regats"...

...tan "regats" que fins i tot hem arribat a perdre algun membre del grup (de fet hi ha una ruta que s'anomena "Le chemin du belge perdu")

Hem recorregut boscos amb arbres meravellosos...

I hem brillat amb llum pròpia en trialeres costerudes

Encara que també hem gaudit de magnífics paisatges

El Sherpa, sempre complint amb la seva feina, descobrint noves rutes per fer

No han faltat les cites amb el maño

I hem assolit grans fites, com el dia que varem pujar a Puigcerver (algú va arribar quasi amb mitja bici...)

En qualsevol cas, sempre compensa l'esforç...

I sense cap mena de dubte, crec que aquesta és LA FOTO de l'estiu

Hem pedalat plovent...

...i ha hagut retrobades alumne/professor, 30 anys després

Grans paissatges...

...insisteixo: paisatges impagables...

...i, el que és més important, en bona companya.

I amb una despedida d'estiu apoteòsica

I no puc acabar aquest resum, sense recordar qui ens va descobrir al Jose Luis i a mi la ruta dels Boscos de Poblet que tant bon sabor de boca ens ha deixat: el meu amic Paulí.

Pauli, el millor baixador de trialeres del grup (amb el permís de Ferran, amb el que ha tingut més d'un "pique" baixant a tota merda mentre Jose Luis i jo s'ho miravem des de la barrera).

Pauli, amb el que hem compartit tantíssimes hores de bici, muntanya i bones estones...

Unes fotos dels Boscos de Poblet de 2011 (i sembla que va ser ahir...)