Estrenem la
temporada de tardor amb una sortida clàssica a la Carabassa i a Pratdip per
celebrar el tradicional esmorzar de primer diumenge de mes.
Encara que el dia
no acompanya gaire (tapadot i humit), ens enfilem a bon ritme pel camí de
formigó de Pratdip i fins a la Carabassa, on el Nen va sofrir però al final va
assolir el cim sense gaires problemes.
Arribats al poble, Bar
Tati on ens posem fins a les tranques, com ve a ser normal, amb un bon esmorzar
de forquilla, vi amb gasosa, cafès (i altres infusions) i un xupito cortesia de
la casa.
De tornada fem la
variant per la trialera a l'esquerra del camí principal i l’Àngel va enganxar
dues pedres que li van convertir la roda davantera en un veritable vuit. Tan
deformada estava que va ser impossible redreçar-la amb una clau de radis per la
qual cosa varem forçar-la una mica (be, una mica no, perquè al final la varem
trencar) i, encara que una mica tard, hem aconseguit tornar tots a casa per la
carretera.
Us deixo amb unes
imatges (veureu que abans del bar no hi ha cap foto, però us ho juro, varem
pujar a la Carabassa...!)
 |
| Tenim una "intrusa" enganxada a la meva esquena! |
 |
| Com es pot veure, portem el nom de la penya fins als més remots racons del mon... |
 |
| ...i com és tradicional, no ens cuidem gens malament |
 |
| "Aquesta roda no te arreglo" sembla que pensa el Sherpa |
 |
| I la veritat és que no s'equivocava gaire |
 |
| I d'això, en castellà, s'en diu "reunión de pastores, oveja muerta..." |
Ruta, perfil i track:
Si senyor, vaig pujar la carbassa una estons rodant i un altra, caminant. Agraeixo els anims rebuts de tothom y confirmo que mai havia vist una roda de bici fent el num, 8. Afortinafament lAngel que puja les pujades perseguit pel dimoni, a les bsixades i concretament on va doblegar la roda, no li va passar cap mal fissic, si no moral o de butxaca, vamos.
ResponderEliminarSortida molt bonica.