Sembla que ara si va de debò i el Pep i jo hem començat a sortir regularment. Aquesta setmana hem fet dues sortidetes prou eixerides, encara que amb una mica de dificultat, aquesta vegada per la meva part.
Dilluns dia 3
Aprofitant que tinc festa, he decidit sortir en dilluns, tot i que tenia una mica de sobrecàrrega, i ens hem enfilat pels dipòsits de Castellvell fins al Mas del Borbó, amb ràpida baixada pel camí de terra fins enllaçar amb l'últim tram encimentat que baixa a l'Aleixar. Carretera, riera i aviadet a casa. Unes fotos:
 |
| Gran pilot!!! |
 |
| Però aquest ja són paraules majors.... |
 |
| Com veieu, el Pep, si no es menja el seu "bocatín" no és feliç |
Dijous dia 6
Dia dur per mi. No he trobat el ritme en cap moment i m'he arrossegat tot el matí intentat seguir al Nen (aquest se posarà com un toro). Riudecanyes i, pel trenet fins a la carretera del castell des d'on hem baixa cap a Vilanova. L'anècdota ha estat que no trobàvem un lloc arrecerat per esmorzar i hem acabat menjant al costat d'un marge, asseguts a terra.
 |
| Canvi radical d'indumentaria. I és que fa fred! |
 |
| Això sí, un dia amb un sol radiant |
 |
| El Nen, més tapat que jo encara |
El que es vol possar com un toro i el que ľacompanya amb tota la paciencia del món (des-de fa molts i molts anys) vol també agrair les bones paraules ďànims pel creixement esportiu que es pot pressupossar, amb ľúnic esperit que quan surti amb el grup, que no es quedi enrera.
ResponderEliminarDit aixó, vull remarcar lo guapo que surto a la foto baixant del Mas de Borbó, gentiletza del que puja com una cabra, cuuuuñaaaaaaoooo.