Arribem ja al
sisè anys sense el nostre estimat amic i, encara que amb algunes retallades en
els actes de costum degudes a les circumstàncies especials que vivim aquests
dies, vam poder celebrar la nostra pedalada en el seu honor.
I quan parlo de
les circumstàncies, es clar que em refereixo al maleït COVID que tant ha
canviat les nostres vides. Com que aquesta mateixa setmana ha tornat a entrar
en vigor la prohibició de reunir grups de més de sis persones, ja havíem desistit
de ajuntar-nos tot i fer l’homenatge en dos grups: nosaltres primer i Contxi,
Ingrid i Nerea, una mica més tard. De fet, prèviament i abans que ens
prohibissin grups nombrosos, ja havien renunciat a fer l’esmorzar al bar i fer
una mica de piscolabis a l’ermita del Peiró... Que tampoc...
Després de un
parell de dies amb vents forts, diumenge bufava fins i tot més fort, per la qual
cosa vam haver d’emprar-nos a fons per pujar contra ell. Només dir que vam preferir
pujar pel camí antic empedrat per tal d’evitar el vent en la pujada d’asfalt!!!
Després de menjar alguna cosa, saludar a l’amic (Contxi ens va escriure que elles no pujarien en bici, molt comprensible tenint en compte com bufava) i unes fotos de record, encara vam fer una mica de recorregut per completar el matí. I, com cada any, vam emplaçar-nos per l’any que ve.
Fins la 7à
trobada a tots i a veure si la cosa millora i acabem d'arrodonir aquesta mig
fallida 6à!!!!
Gràcies de tot cor!
ResponderEliminar