Inexorablement, el temps passa. I aquesta celebració que complim any rere any, arriba a la seva desena edició. Sí, deu anys ja sense el nostre amic, però amb el consol que el seu record segueix viu en el cor de tots aquells que el varem estimar.
Un any més, la seva família i tots aquells que varem passar bones estones al seu costat en aquest deport nostre dels pedals, ens reunim per unes hores per rememorar de nou anècdotes i records. Tots aquells de l'equip "A" o de l'equip "B" (com ell anomenava a les seves dues grupettas preferides), varem tornar a l'ermita a retre'l el nostre petit homenatge.
Si mireu be les fotos, veureu que per tots nosaltres també ha passat el temps. Lesions, anys que ens comencen a passar per damunt a alguns i noves feines que no deixen tant de temps lliure a d'altres... Fins i tot, com és natural, aquell grup que recordem, està una mica més fragmentat. Però el que de veritat importa és que, deu anys després, quasi tots aquells que varem començar aquests homenatges, seguim estant disposats a respondre a cada nova edició.
Moltes gracies a tots i ens veurem l'any que ve.
Boniques paraules. El temps ens passa massa depressa. El sentiment i el record prevaleixen vius
ResponderEliminar.